Carmela y los Caminantes
Esteban Coloma, Luis Herrera
Documental | 92 min | 2025 | Equador
DIUMENGE 22 DE MARÇ
19:30 h
CINEMES GIRONA
Col·loqui amb Esteban Coloma, codirector.
A prop de la frontera entre Equador i Colòmbia, Carmela, una dona afroecuatoriana, obre casa seva a milers de migrants veneçolans que creuen Sud-amèrica a peu buscant una vida millor. Durant anys ha sostingut aquesta tasca amb la seva família, tot i els escassos recursos. Però quan la pandèmia tanca les fronteres i el seu marit és empresonat inesperadament, Carmela ha d’assumir el seu rol: creuar il·legalment a Colòmbia per mantenir la seva família i alimentar els qui han d’arribar. Amb una mirada íntima i observacional, Carmela y los caminantes explora la migració, la família i la resiliència des del cor d’una dona que ho dóna tot.
“Al documental es treballa aquell gest del cos imparable, perquè decideix posar a càmera els caminants descansant, mentre que Carmela mai s’atura”.
Gabriel Avecilla (25WattsCine)
“Aquest film és una comèdia perfecta, ja que l’espectador podrà riure molt, perquè Carmela afronta les vicissituds amb humor, però a més es commourà. (…) És un documental necessari per parlar de temes difícils com la migració i mostrar que la solidaritat és humana”.
Andrés Valarezo Quevedo (En la butaca de cine)
“La càmera segueix Carmela en el seu dia a dia: escombrant el seu lloc al mercat, venent hortalisses, cantant al cor de l’església o parlant amb la seva parella per videotrucades. Permet així descobrir la complexitat i els clarobscurs de la dona que ha obert casa seva a més de 10.000 migrants veneçolans”.
Mariella Toranzos (Expreso)
Premi del Jurat
Esteban Coloma (Equador)
Director i productor de documentals equatorià centrat en els drets humans i la justícia social i mediambiental. Ha col·laborat amb organitzacions que promouen el canvi social a través del cinema i la comunicació.
Luis Herrera (Equador)
Amb la seva feina, ha contribuït a diversos processos socials, acostant-se a organitzacions i moviments que busquen el canvi social. Per a ell, el cinema i la fotografia documental són espais per imaginar la transformació, eines poderoses per construir una visualitat compromesa amb la realitat.
