La Violència no és Ficció

És necessari haver viscut i habitat la violència per poder-ne parlar? La violència forma part de la identitat cinematogràfica llatinoamericana? Qui té dret a representar la violència i des de quin lloc es construeix aquest discurs?

En aquest diàleg sobre la violència i la seva representació al cinema participaran el cineasta mexicà Daniel Giménez Cacho, que debuta com a director amb Juana, un retrat d’una jove periodista marcada per la cobertura dels feminicidis i la violència quotidiana que l’envolta; la costa-riquenya Kim Torres, que presenta Si no ardemos, cómo iluminar la noche, una obra que explora com s’experimenta la violència des del llindar entre la infància i l’edat adulta; i el brasiler Bruno Bini amb Cinco tipos de medo, un thriller inspirat en un fet real ocorregut als afores de Cuiabá que segueix un grup de veïns que es mobilitzen per pagar la fiança d’un narcotraficant local. Mèxic, Costa Rica i Brasil: tres històries molt diferents entre elles i maneres diverses de narrar la violència.

La conversa serà moderada per Samantha da Silva Diefenthaeler, comunicadora brasilera i especialista en cinema. Imparteix classes a l’ESCAC i a la UAB, i està afiliada al grup CINEMA, Col·lectiu d’Investigació Estètica dels Mitjans Audiovisuals. La seva especialització és Història del Cinema, Estudis de Gènere, Arquetips Femenins i Humor, Comèdia i Slapstick.