Tony Manero
Pablo Larraín
Drama | 97 Min | 2008 | Xile
DIJOUS 20 DE MARÇ
20:15 H
CINEMES GIRONA
Col·loqui amb Alfredo Castro, actor
Santiago de Xile, 1978. En plena dictadura de Pinochet, Raúl Peralta, un home d’uns cinquanta anys amb una vida buida, està obsessionat amb Tony Manero, el personatge de John Travolta en Febre del dissabte nit. Les seves ànsies d’interpretar al seu gran ídol en un sòrdid local i de ser reconegut com una estrella del món de l’espectacle li empenyen a cometre una sèrie de crims, mentre els seus companys de ball comencen a involucrar-se en la lluita contra la dictadura.
“Tony Manero, la segona pel·lícula del guionista-director Pablo Larraín és una obra brillantment desconcertant. (…) Castro ens regala una magnífica interpretació: divertida, aterridora i patètica per moments”.
Xan Brooks (The Guardian)
“Els dies més foscos de Xile coincideixen amb l’època daurada de la música disco a Tony Manero, un estudi inquietant de personatges amb un mordaç toc de sàtira social”.
Jonathan Romney (Screen Daily)
“El tret més cridaner de Tony Manero és el seu to febrilment dement: una fusió de tants estils contradictoris que pertany a una pista de ball pròpia”.
Michael Tully (Hammer to Nail)
Millor pel·lícula (Premi Coral)
Millor actor per a Alfredo Castro
Pablo Larraín (Santiago, 1976)
Director xilè considerat un dels cineastes més influents del cinema llatinoamericà contemporani. Amb un estil audaç i provocador, ha construït una filmografia que explora la memòria històrica, la política i la psicologia de personatges complexos. A través de la seva productora Fabula, que va fundar al costat del seu germà Juan de Dios Larraín, ha impulsat pel·lícules tant a Xile com en l’escena internacional, consolidant-se com un referent del cinema d’autor. La seva filmografia ha estat marcat per una mirada crítica a la història recent de Xile, amb pel·lícules com Tony Manero (2008), Post mortem (2010) i No (2012), aquesta última nominada a l’Óscar a Millor Pel·lícula Estrangera. També ha retratat figures icòniques amb un enfocament poc convencional, com en Neruda (2016), Jackie (2016) i Spencer (2021). Amb El Club (2015), va obtenir el Gran Premi del Jurat a Berlín, i amb El Conde (2023), va guanyar el premi al Millor Guió en el Festival de Venècia. Els seus últims títols són María (2024), biopic de María Callas interpretada per Angelina Jolie, i el registre de la banda xilena Los Bunkers: MTV Unplugged (2024).
